![Estratègia Digital de Centre [EDC]](http://www.stlisieux.org/wp-content/uploads/2016/04/EDC.jpg)
Barcelona aposta per la recollida selectiva en 5 fraccions amb el desplegament de tots els contenidors a tota la ciutat:
El groc: envasos de plàstic, brics i llaunes
Els envasos es porten a les plantes de triatge, on se separen els diferents materials mitjançant la combinació de tècniques òptiques, mecàniques i manuals. Els diversos materials seleccionats són compactats, embalats i distribuïts als centres de reciclatge.
Amb els brics es fabriquen bosses de paper, làmines d’alumini o cartró, taulons d’aglomerat, cartró per a envasos, paper de cuina, etc. Les llaunes d’acer es fonen per ser utilitzades en el sector de l’automòbil. Amb les llaunes d’alumini es fan bicicletes, electrodomèstics, cargols, etc., i amb els envasos de plàstic es fabriquen bosses de plàstic, mobiliari urbà, senyalització, roba, caixes o altres envasos per a usos no alimentaris (lleixiu, detergents, etc.).
El que s’hi pot llençar: envasos de plàstic (garrafes d’aigua, bosses de plàstic, envasos de iogurt, etc.), llaunes de begudes i conserves, brics, xapes i tapes de metall, paper d’alumini i film transparent, safates de porexpan…
El que no s’hi pot llençar: joguines, mànegues de regar, tubs, materials com cintes de vídeo i CD, i envasos de productes perillosos (com dissolvents o pintures), que s’han de dur als punts verds de la ciutat.
El verd: vidre
El vidre recollit selectivament es duu a la planta de reciclatge, on es neteja, se n’extreuen els materials fèrrics amb uns imants i es tritura fins a convertir-lo en pols (vidre seleccionat, net i mòlt), cosa que permet fabricar envasos de vidre exactament iguals que els originals per fer ampolles, pots, bombetes, etc.
El que s’hi pot llençar: envasos i ampolles de vidre.
El que no s’hi pot llençar: vasos trencats, vidres plans, miralls, restes de ceràmica, plats, bombetes, fluorescents, etc., que s’han de dur als punts verds de la ciutat.
El blau: paper i cartró
El paper i el cartró es porten a les plantes de reciclatge, on es converteixen en grans bales de paper triturat. Aquestes bales es posen en remull per obtenir pasta de paper, que es cola per filtrar-ne els materials fèrrics. La pasta resultant s’asseca, es planxa i se’n fan bobines, que es distribueixen a les fàbriques papereres, on s’utilitzen per fer noves capses, paper d’embalatge, sacs per a la construcció, objectes de papereria i, fins i tot, paper higiènic.
El que s’hi pot llençar: envasos i caixes de cartró, diaris, revistes, llibretes sense espiral metàl·lica, sobres, bosses de paper, folis, paper de regal, etc.
El que no s’hi pot llençar: paper i material brut, com ara tovallons de paper o paper de cuina tacats d’oli, que van al contenidor marró. Els brics i el paper d’alumini van al contenidor groc. Les capses de cartró de les pizzes a domicili van al contenidor gris.
El marró: residus orgànics
Són residus de matèria orgànica les substàncies d’origen vegetal i/o animal susceptibles de degradar-se biològicament, com les restes de menjar i de jardineria. És una fracció de residus molt rellevant, ja que constitueix la tercera part dels residus que generem a la nostra llar.
Els residus de matèria orgànica i les restes de poda municipal es duen als ecoparcs, on es converteixen en compost i en biogàs. La fracció orgànica de més qualitat s’utilitza per obtenir compost, que es pot fer servir com a adob orgànic en l’agricultura i la jardineria o com a estructurador de sòlids per restaurar espais degradats. L’altra part de la fracció orgànica s’utilitza per generar biogàs, una energia renovable que permet produir electricitat.
El que s’hi pot llençar: restes de carn, peix, pa, fruita, verdura, marisc i fruita seca, closques d’ou, taps de suro, bosses d’infusió, marro del cafè, paper de cuina i tovallons tacats d’oli, restes de jardineria, etc.
El que no s’hi pot llençar: restes d’escombrar, cabells, bolquers i excrements d’animals, que van al contenidor gris. Paper i cartró, que van al contenidor blau.
El gris: rebuig
La fracció resta o rebuig inclou tots els residus que no s’han recollit de manera selectiva. Aquests residus es duen als ecoparcs, on mitjançant diversos processos se separen el paper/cartró, els envasos, el vidre i altres materials, per incorporar-los a la cadena de reciclatge. Els residus que no poden ser reciclats han d’anar als abocadors o han de ser incinerats.
L’idoni és que aquests tractaments finalistes serveixin únicament per als residus que no es poden reutilitzar o reciclar, però les limitacions de la recollida i dels tractaments existents fan que aquestes infraestructures siguin necessàries.
El que s’hi pot llençar: burilles, compreses, bolquers, restes d’escombrar, cotó, cabells, bolígrafs i llapis usats, excrements d’animals.
El que no s’hi pot llençar: bosses d’infusió, paper de cuina brut d’oli i restes de menjar (closques d’ou o de marisc, etc.), que van al contenidor marró. Restes de fusta, CD, envasos que contenen materials tòxics i perillosos o roba, que van al punt verd.
Publicat per el Pau Martín.
